kaṇḍūti
, f. [ts.], = kaṇḍu, q.v.) — gramm. lit.: ~ikaṇḍuvanan ti, Mogg-p 263,23 (ad Mogg V 10); —
lex. lit.: kaṇḍū ~i +, Abh 326 (Abh-ṭ 226,22); —
°-paṭipīḷita, mfn., = kaṇḍupaṭipīlita, q.v.; reading
of Be at Ud-a 288,30; — in cpd. uddāma-
bāhu-~-ppasama (Mhv LXVII 14).